Vaig néixer a Barcelona el maig del ‘89, i des de ben petit vaig sentir una gran passió pel menjar i tot el que l’envolta.

Encara no tenia els sis anys quan va sorgir un desig dins meu, i feia plans imaginatius per muntar un restaurant a casa. Era molt divertit organitzar-ho tot perquè quedés en familia, i malgrat no deixaven de ser fantasies de nen petit, amb el pas dels anys vaig anar-me adonant que allò que era simplement una quimera es va convertir en una gran passió. Passió pel menjar, pel dolç, pel salat, pel coneixement, per l’experimentar amb espècies i ingredients que fins aleshores desconeixia… Passió per la gastronomia.

Després de tants anys d’insistencia, a casa van optar per la millor opció: “Si el nen vol ser cuiner, que ho sigui.”

Vaig començar el 2007 la diplomatura de cuina a l’Escola d’Hosteleria Hofmann, al casc antic de Barcelona. Dos anys de pràctiques al seu restaurant d’una Estrella Michelin, on hi tenia especial predilecció per la partida de peixos i per la d’entrants.

Al desembre del 2009 vaig sortir d’allà amb un diploma sota del braç, una molt bona experiència viscuda i format a nivell professional i personal. Vull agraïr als docents i a la resta de personal de l’escola totes aquelles inoblidables experiències apreses i moments viscuts.

Al juny del 2009, durant l’últim any dels estudis, vaig començar a gestionar el banquet per a la fundació El Somni dels Nens, encarregant-me de la creació del menú, la sel·lecció del personal de cuina, gestió de les compres (a Catalunya i a França), i dirigint el banquet per a uns tres-cents comensals, que va ser el dia 5 de setembre.

Un cop finalitzada la diplomatura, vaig marxar a Kathmandú, Nepal, des del febrer fins a l’abril del 2010. Vaig fer una col·laboració a la fundació The Direct Help Foundation. Va ser un intercanvi cultural molt emocionant. Vaig aprendre molt d’una cultura nova per a mi: nous ingredients, noves espècies, noves tècniques per a cuinar i noves receptes. I el més important: una nova manera d’enfocar la vida i el dia a dia.

Al tornar d’aquest llarg viatge vaig començar a treballar al restaurant El Filete Ruso, a l’Eixample de Barcelona, amb el càrrec de Xef Segon, encarregant-me de la gestió de magatzem i estoc, partida d’entrants i partida de graella, personal i tracte amb els proveïdors.

Durant l’any 2011 vaig cursar la meva segona diplomatura a l’Escola d’Hosteleria Hofmann, aquesta vegada de pastisseria, a càrrec del Xef Eric Ortuño. Va ser tot un privilegi i una mà de coneixements.

Al juny del 2011 vaig tornar a la gestió del banquet per a la fundació El Somni dels Nens, encarregant-me de la mateixa feina que al del 2009. He gestionat aquest event tots els anys des d’aleshores.

Un cop finalitzat el curs de pastisseria, començo a treballar al Restaurant – Galeria d’Art IMPREVIST. Tot sorgeix d’una casualitat. Em presenten Pablo Martínez, un gran sommelier, i de seguida sorgeix la necessitat de col·laborar. Ens posem a treballar en el projecte “Cates de vins & Cooking Show”. La idea és que ell faci una cata amb diferents vins i un cop finalitzada jo preparo diferents plats per a maridar-los amb aquests vins. La idea té molt bona acceptació, però de seguida li proposen dirigir el restaurant Imprevist  i ell em proposa a mi com a nou Xef. Hi començo com a Chef à Midi, dirigint els serveis de migdia, encarregat de la creació i control d’estocs del menú de migdia, el menú executiu i la carta. Finalment, rebo l’ascens a Xef.

Al cap de gairebé dos anys a l’Imprevist, un antic company de classe i molt bon amic meu, Andreu Graupera, em proposa un nou projecte: l’Atapa-it. Ell i la seva sòcia Ana Bas volen obrir el seu propi negoci al cèntric districte de l’Eixample. Ja tenen el local i la idea, i ara els hi cal gent que hi vulgui col·laborar. La idea del local és un restaurant–gastrobar: tapes i platets amb productes de primera qualitat i el·laborats amb un toc original.

Actualment em podreu trobar dirigint la cuina del restaurant Dans le Noir – Barcelona, al Passeig Picasso nº10. És per a mi tot un repte dirigir una cuina que requereix tanta dedicació i donar-li voltes a tot. A Dans le Noir s’hi menja a les fosques, són sopars a cegues, el client no sap què menja fins que no surt al lounge i se’ls hi ensenya el què han sopat; per tant, cal donar-li una volta a tot el que crees: a les fosques res és el que sembla. Cal anar en compte amb textures, olors, sabors… Al perdre la vista, la resta de sentits es potencia, podent obtenir un resultat òptim del que menys esperaves i creant un greu fracàs amb quelcom en el que hi has posat tot l’amor i dedicació.